Reflexions davant el Projecte: “HABITATGES SOCIALS DEL SEMINARI ”

A mesura que van passant el dies crec que aquest projecte pot esdevenir una experiència potent i tendra. Varis botons de mostra:

1. La primera persona que es va oferir a col.laborar voluntàriament després d'escoltar per la televiso l'oferiment del Bisbe de Lleida, Joan Piris, ha estat un arquitecte de Barcelona en atur el qual li escriu un correu dient : " Jo no tinc diners per oferir, però tinc la meva experiència i la poso al servei d'aquesta iniciativa"

En molts dels oferiments personals i d'empreses que dia a dia anem rebent amb “sorpresa agraïda”, es repeteix el mateix: " el que tinc ho ofereixo"

 2. Penso que Déu ens ha posat en un altre escenari que no havíem pensat i que encara no podem copsar on ens pot portar.

D'una manera que s'està revelant com profètica, em venen les paraules d'una de les cartes pastorals del Bisbe Joan Piris:  "Entre tots i per al bé de tothom"

Així d’un primer escenari en el que pensàvem :

" La Diòcesi posa al servei de les famílies desnonades aquesta part del Seminari que no usem, però caldria que algú  hi posi els diners per fer els habitatges"

En tres dies ja estàvem en una altre escenari, sembla com si Déu ens digués :

"No serà així. Serà amb  aportacions molt variades i de moltes persones."

 3. Finalment un altre element que crec serà capdal:

les aportacions que ens van arribant, tant d'idees i propostes, algunes d'elles molt innovadores, que mirarem d'acollir i integrar en el projecte.

Algunes  idees com ara:

 - finançament per internet i banca ètica ( en aquest sentit ja hem decidit que el compte que obrirem per canalitzar les aportacions serà en una entitat de la banca ètica)

- implicació de les famílies en el disseny i realització dels mateixos habitatges, ( amb un plantejament de banc del temps, propostes de gestió comunitària,etc)

- treball en equip d'homes i dones, de professions molts variades per dur a terme el projecte.

La sinergia  de tot això, ho sento i penso sincerament, pot donar fruits que no sóc capaç d'imaginar, però que intueixo siguin llavor de futur.

Experimento espiritualment com una intuïció que vindria a dir:

"Entre tots/tes i per al bé de tothom", no serà tal volta,  l'única manera de poder existir com a societat i superar la crisi, aquesta i qualsevol ?”

4. Ah m'oblidava d'un altre punt:

Quan  parlem d'aquest projecte que està naixent, les persones que ho escolten s'il·lusionen i quan les invitem  a implicar-se, ens diuen :

“sí, el que tinc ho poso al servei”.

Aquest 2013 tindrem entre mans aquest projecte il·lusionant. N'hi ha molts d'altres.
A quin t’apuntes ?

                           Carles Sanmartín Sisó.                                                                                                 
 Delegat de pastoral caritativo-social de la Diòcesi de Lleida