Denuncien la inoperància dels poders públics per buscar remei als desnonaments.

- El bisbe Piris, el portaveu de la PAH i el primer jutge que va paralitzar un desnonament, al programa Lleida Activa

- La Bordeta, el barri que més casos de desnonaments registra

El bisbe de Lleida, Joan Piris; el magistrat del Jutjat de Primera Instància número 3 de Lleida, Diego Gutiérrez, y el portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Eduard Baches, van coincidir a assenyalar la inoperància dels poders públics per fer front al problema dels desnonaments de famílies del seu habitatge en el debat Lleida Activa, que condueix Josep Maria Sanuy a Lleida Televisió.

Aquesta inoperància per fer front al problema va ser patent en diverses intervencions com la del bisbe Piris, quan va haver de respondre que l’Església no pretén substituir ningú, però que ”com a cristians no podem quedar-nos sense fer res”, va dir quan va explicar el projecte de rehabilitar l’edifici de l’antic Seminari per habitatges socials.

“No solucionarem del problema, perquè aquesta iniciativa només donarà sortida a una vintena de pisos, però el ressò que està tenint, si més no està mobilitzant molta gent aquí a casa nostra i està servint perquè en altres indrets comencin a plantejar-se sortides similars”, continuava explicant el bisbe de Lleida, el qual anunciava que a Navarra, un grup de preveres ha demanat als poders públics que facin un esforç per la reforma legal de la llei i, alhora, han fet una crida dins de la pròpia institució eclesial per recordar si hi ha immobles infrautilitzats que poguessin posar-se al servei de famílies que s’hagin quedat sense habitatge per crèdits hipotecaris.

Piris també anava per aquest sentit i recordava que tal vegada podria ser necessària canviar una llei que datava de principis del segle passat.

Entre 10 i 15 casos nous a la setmana

El portaveu de la PAH, Eduard Baches, era més crític amb els poders públics i titllava de contrasentit que existint a Lleida 3.000 pisos vuits, 6.000 al territori provincial i 300.000 a Barcelona, no s’adoptessin les mesures oportunes per ocupar-los, quan cada dia hi ha més famílies al carrer o malvivint en llars de parents.

Baches descrivia un drama que cada cop és més greu. “Cada setmana arriben més casos de famílies que estan a punt de ser desnonades dels seus pisos pels bancs per no poder pagar la hipoteca. Ja comptabilitzem de 10 a 15 casos nous a la setmana i amb situacions desesperants, perquè al problema econòmic cal afegir el psicològic que pateixen els afectats, que es veuen incapaços de refer la seva vida”, deia Baches.

El portaveu de la Plataforma parlava que aquest problema estava degenerant en un nou barraquisme. “Al dramatisme de zones com Ciutat Meridiana o el barri de Sant Martí, cal afegir-hi ara el que a Madrid moltes famílies estan llogant garatges com a habitatges i al Port de Barcelona passa una cosa similar amb contenidors”. Baches deia però que no calia anar tan lluny. “Només ens cal mirar la gent que dorm als caixers automàtics. Ja no són els típics rodamons. Ara, cada cop hi ha gent més jove”.

Baches indicava que el nombre més gran de desnonaments que tenien coneixement s’estava produint als barris de la Bordeta i el Secà, pel que respecta a la ciutat de Lleida, i a la població d’Alcarràs, si havíem de destacar algun indret a la rest del territori.

Així i tot, el portaveu del a PAH afirmava que no tota la culpa d’aquest problema la tenien els bancs. “Allí on hi ha hagut un esclat immobiliari, fruit de la conxorxa política entre promotors i polítics, és on s’estan produint més desnonaments”.

Només un pedaç.

Diego Gutiérrez, magistrat del Jutjat d’Instrucció número 3 del Canyeret i tercer convidat del debat de Lleida Activa, va ratificar les dades de Baches. “El 2007 van entra al jutjat 300 peticions d’execucions d’hipoteques. El 2011, que és el darrer exercici del que tenim dades oficials, van arribar al miler; però és que les del passat any acabaran pel voltant del doble”, concretava el jutge.

Gutiérrez, que va ser el primer magistrat en paralitzar un desnonament a Lleida, no era massa optimista en que la seva acció judicial o la d’altres similars adoptades per altres magistrats d’arreu de l’Estat siguin quelcom més que un pedaç, si no canvia la llei. “S’ha paralitzat el procediment en base a directrius europees i a l’espera del pronunciament del Tribunal de Justícia de la UE, però quan aquest es pronunciï, malgrat que es pugui fer al·lusió a les clàusules abusives dels bancs al concedir les hipoteques, no podrem paralitzar el procediment, perquè el text de la llei també es molt clar sobre la forma d’actuar al no satisfer els pagaments del crèdit”, deia el jutge.

El magistrat només veia com a solució legal al problema un canvi en la legislació, perquè la donació com a forma de pagament està demostrat que només és una solució a mitges.

J. Pérez

Podeu veure l'entrevista clicant a http://lleidatelevisio.xiptv.cat/el-debat-de-lleida-activa/capitol/milers-de-pisos-buits-milers-de-lleidatans-sense-casa