Més lluny, hem d'anar més lluny

A la Comissió de Comunicació i Sensibilització del Projecte dels habitatges Socials del Seminari de Lleida ens hem dedicat a fer soroll. Portem un any fent soroll. Si més no, intentant fer-ne tant com puguem, perquè se’ns pugui sentir com més lluny millor.

Nosaltres no som res més que l’eina transmissora per donar a conèixer t

ota la tasca que els voluntaris i voluntàries de les diferents comissions, en què s'ha organitzat el projecte (Tècnica, Social, Econòmica, Jurídica i d'Activitats), heu anat desenvolupant.

SI VOSALTRES NO PREMEU L’ACCELERADOR, NOSALTRES ANEM AL RALENTÍ.

D’aquí que la nostra tasca hagi estat principalment de suport i col·laboració.

Paral·lelament, en aquest temps, hem creat els nostres propis canals de difusió, hem utilitzat els ja existents des de la infraestructura comunicativa de la Diòcesi i hem cercat la complicitat dels mitjans de comunicació aliens per difondre el projecte. Per donar-lo a conèixer.

I val a dir que hem tingut una gran col·laboració per part de tothom.

Primer dels voluntaris, alguns dels quals heu estat veu i heu posat cara al projecte dels habitatges socials a l’exterior. Fins i tot, el Sr. Bisbe què, com a santcrist gros, l’hem fet sortir de 'processó' una colla de vegades, duent-lo a totes les ràdios i televisions que hem pogut, perquè ell és el cap més visible d’aquesta iniciativa solidària.

I segon, hem trobat la valuosa col·laboració dels companys dels mitjans de comunicació locals.

Les portes de les televisions, emissores de ràdio i pàgines dels diaris de Lleida han estat obertes al Projecte dels Habitatges Socials del Seminari per a famílies desnonades i en risc d'exclusió. I ho continuen estant.

Però no n’hi ha prou. Encara ens queda molta feina a fer.

Al principi, molts de vosaltres, els voluntaris, ho heu viscut i patit personalment, no se’ns creia gaire. Molta gent ens mirava amb una certa incredulitat, quan explicàvem la iniciativa.

¡¡¡MÉS PISOS!!! AMB LA D'HABITATGES VUITS QUE HI HA, EN VOLEU FER MÉS?!!!

Quants de vosaltres no heu hagut de fer l’esforç de convèncer els vostres interlocutors què aquest projecte era quelcom més que una història d’ús residencial? I, al final, ni explicant-los-hi, us feien costat.

Un any després, moltes reticències s’han superat. Molts d’aquells que abans no hi confiaven, ara s’han sumat a la causa.

Encara se n’han de sumar molts més. Cert, però ho faran. No ho dubteu.

Ho faran si aconseguim traspassar la frontera del nostre territori. Si ens poden conèixer més enllà.

Avui, a casa nostra, pocs són els que desconeixen el Projecte dels Habitatges Socials del Seminari, però hem d’anar més lluny. Si volem tenir un èxit total, hem de dur el nostre missatge més enllà de la Panadella, hem de saltar la Serra de Prades i hem de deixar Fraga a la nostra esquena.

Els qui hem treballat als mitjans de comunicació de Lleida, sabem prou bé que la notícia més impactant de casa nostra no ho és del tot, fins que no es publica a un diari de Barcelona o no surt a TV3.

Aquest és el nostre repte. Que Barcelona, és a dir, Catalunya, s'assabenti que entre tots i totes hi ha una altra manera de fer les coses, per al bé de tothom.

Si ho aconseguim, podrem superar alguns entrebancs que encara tenim pel camí. Estic convençut que gaudirem de més col·laboracions i suports, i podrem tornar aviat aquí, no per parlar de posar totxos, portes i armaris als pisos, sinó per explicar com s’està reconstruint les famílies que en ells hi habiten.

Jordi Pérez Ansotegui

Comissió de Comunicació i Sensibilització

Projecte dels Habitatges Socials del Seminari de Lleida per a famílies desnonades i en risc d'exclusió