Traduir

dimarts, 29 de gener del 2013

Dues possibilitats per col·laborar econòmicament en el projecte.


El projecte Habitatges socials del Seminari és “un arbre” que va creixent poc a poc amb la col·laboració de moltes i diverses persones. L’Objectiu final és facilitar habitatges socials per a famílies desnonades i/o sense accés a un lloc on viure dignament. Però, el camí per arribar-hi també és molt important. Volem que aquest sigui un procés creatiu, obert a les aportacions d’uns i altres i, a la vegada, realista, sostenible en el temps, alternatiu i moltes coses més que anirem descobrint en el dia a dia.

Hem optat per finançar el projecte d’una manera alternativa, a través de la banca ètica. Creiem que la banca tradicional ha de canviar, i molt, en el seu ser i fer. Hem apostat per obrir un compte corrent a la banca ètica perquè aquesta, contràriament al que fa la banca tradicional, no cerca només el màxim benefici -sense importar-li el com ni a costa de qui-, sinó que inverteix en projectes no especulatius i que beneficiïn la societat. Per tot això, ens sentim millor en la banca ètica.
Concretament, el compte ha estat obert a l’entitat bancària Tríodos Bank,   és 1491-0001-23-2046065120
Podeu veure un vídeo clicant aqui Triodos Bank explicat en minut

Malauradament la banca ètica és una realitat encara jove i l’oficina més propera la tenim a Barcelona. Així, doncs, cal fer les aportacions via transferència bancària o internet.
Aquelles persones que ho prefereixin podran aportar els seus donatius personalment, bo i especificant-ne el destí, a la seu de Càritas Diocesana de Lleida, Plaça Sant Josep, 2 (al costat de la Parròquia de Sant Llorenç), que farà de mitjancera.

Cal tenir en compte, també, que totes les aportacions econòmiques per aquest projecte, si es vol,  podran desgravar a Hisenda.
Si podeu ajudar-nos, encara que sigui només amb una petita quantitat, contribuireu a fer possible aquest projecte. I és que el farem realitat “entre tots i totes, i per al bé de tothom “

Carles Sanmartín.
Delegat de pastoral socio-caritativa
Diòcesi de Lleida.

dimecres, 23 de gener del 2013

Denuncien la inoperància dels poders públics per buscar remei als desnonaments.


- El bisbe Piris, el portaveu de la PAH i el primer jutge que va paralitzar un desnonament, al programa Lleida Activa
- La Bordeta, el barri que més casos de desnonaments registra

El bisbe de Lleida, Joan Piris; el magistrat del Jutjat de Primera Instància número 3 de Lleida, Diego Gutiérrez, y el portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Eduard Baches, van coincidir a assenyalar la inoperància dels poders públics per fer front al problema dels desnonaments de famílies del seu habitatge en el debat Lleida Activa, que condueix Josep Maria Sanuy a Lleida Televisió.

Aquesta inoperància per fer front al problema va ser patent en diverses intervencions com la del bisbe Piris, quan va haver de respondre que l’Església no pretén substituir ningú, però que ”com a cristians no podem quedar-nos sense fer res”, va dir quan va explicar el projecte de rehabilitar l’edifici de l’antic Seminari per habitatges socials.

No solucionarem del problema, perquè aquesta iniciativa només donarà sortida a una vintena de pisos, però el ressò que està tenint, si més no està mobilitzant molta gent aquí a casa nostra i està servint perquè en altres indrets comencin a plantejar-se sortides similars”, continuava explicant el bisbe de Lleida, el qual anunciava que a Navarra, un grup de preveres ha demanat als poders públics que facin un esforç per la reforma legal de la llei i, alhora, han fet una crida dins de la pròpia institució eclesial per recordar si hi ha immobles infrautilitzats que poguessin posar-se al servei de famílies que s’hagin quedat sense habitatge per crèdits hipotecaris.

Piris també anava per aquest sentit i recordava que tal vegada podria ser necessària canviar una llei que datava de principis del segle passat.

Entre 10 i 15 casos nous a la setmana

El portaveu de la PAH, Eduard Baches, era més crític amb els poders públics i titllava de contrasentit que existint a Lleida 3.000 pisos vuits, 6.000 al territori provincial i 300.000 a Barcelona, no s’adoptessin les mesures oportunes per ocupar-los, quan cada dia hi ha més famílies al carrer o malvivint en llars de parents.

Baches descrivia un drama que cada cop és més greu. “Cada setmana arriben més casos de famílies que estan a punt de ser desnonades dels seus pisos pels bancs per no poder pagar la hipoteca. Ja comptabilitzem de 10 a 15 casos nous a la setmana i amb situacions desesperants, perquè al problema econòmic cal afegir el psicològic que pateixen els afectats, que es veuen incapaços de refer la seva vida”, deia Baches.

El portaveu de la Plataforma parlava que aquest problema estava degenerant en un nou barraquisme. “Al dramatisme de zones com Ciutat Meridiana o el barri de Sant Martí, cal afegir-hi ara el que a Madrid moltes famílies estan llogant garatges com a habitatges i al Port de Barcelona passa una cosa similar amb contenidors”. Baches deia però que no calia anar tan lluny. “Només ens cal mirar la gent que dorm als caixers automàtics. Ja no són els típics rodamons. Ara, cada cop hi ha gent més jove”.

Baches indicava que el nombre més gran de desnonaments que tenien coneixement s’estava produint als barris de la Bordeta i el Secà, pel que respecta a la ciutat de Lleida, i a la població d’Alcarràs, si havíem de destacar algun indret a la rest del territori.

Així i tot, el portaveu del a PAH afirmava que no tota la culpa d’aquest problema la tenien els bancs. “Allí on hi ha hagut un esclat immobiliari, fruit de la conxorxa política entre promotors i polítics, és on s’estan produint més desnonaments”.

Només un pedaç.

Diego Gutiérrez, magistrat del Jutjat d’Instrucció número 3 del Canyeret i tercer convidat del debat de Lleida Activa, va ratificar les dades de Baches. “El 2007 van entra al jutjat 300 peticions d’execucions d’hipoteques. El 2011, que és el darrer exercici del que tenim dades oficials, van arribar al miler; però és que les del passat any acabaran pel voltant del doble”, concretava el jutge.

Gutiérrez, que va ser el primer magistrat en paralitzar un desnonament a Lleida, no era massa optimista en que la seva acció judicial o la d’altres similars adoptades per altres magistrats d’arreu de l’Estat siguin quelcom més que un pedaç, si no canvia la llei. “S’ha paralitzat el procediment en base a directrius europees i a l’espera del pronunciament del Tribunal de Justícia de la UE, però quan aquest es pronunciï, malgrat que es pugui fer al·lusió a les clàusules abusives dels bancs al concedir les hipoteques, no podrem paralitzar el procediment, perquè el text de la llei també es molt clar sobre la forma d’actuar al no satisfer els pagaments del crèdit”, deia el jutge.

El magistrat només veia com a solució legal al problema un canvi en la legislació, perquè la donació com a forma de pagament està demostrat que només és una solució a mitges.

dimecres, 16 de gener del 2013

Novetats que no són notícia i notícies que no són novetat !



 Un periodista fa pocs dies ens trucava per demanar-nos si hi havia alguna novetat respecte al projecte d’Habitatges Socials de l’Antic Seminari. Li vàrem respondre que no, que ara estem en l’etapa del treball que han començat a fer les cinc comissions (comunicació-sensibilització, econòmica, jurídica, tècnica, social)
Després de les primeres reunions, de les qüestiones tractades i del to viscut, m’adono que no vàrem estar encertats en la resposta donada al company de la premsa.
Ara li diríem que, no hi ha alguna novetat, n’hi ha moltes !!!

En voldria esmentar vàries.

- Fins ara hi ha 36 persones involucrades directament en les diverses comissions i totes aquelles ho fan de manera altruista.
A mesura que el projecte vagi avançant en seran moltes més les que participaran en altres tasques.
- Tot i començar a conèixer-nos hi ha ganes de col.laborar i treballar en equip.
- Van sortint moltes propostes i possibles iniciatives, que són molt novedoses i que integrades podran possibilitar un projecte molt potent i tal volta imitable com a model de participació social.
- Entre aquestes persones voluntàries hi ha professions com ara, arquitectes, aparelladors, enginyers, constructors, economistes, lampistes, treballadores socials, psicòlogues, advocats, capellans, comerciants, professors, periodistes, informàtics,...
- Hem començat descobrir que hi ha com una mena de melodia de fons que anem tenint uns i altres. Aquesta vindria a ser:
la situació de crisis reclama una actitud per part de cada persona: oferir el que tenim per construir una societat diferent !
- I en mig de tot, una gran interès per posar al centre de tot les famílies desnonades. Volem que aquestes tinguin una part molt activa en aquest projecte
- Comencen a perfilar-se algunes pistes en les que continuarem aprofundint.

Molt aviat, quan les tinguem una mica més elaborades i consensuades les compartirem per que també ens ajudeu amb les vostres idees i propostes.
Avui però, era un moment per compartir en calent, aquestes bones vibracions després d'aquestes primeres reunions de les comissions.

Aquesta tarda hem pogut fer les fotos que veieu.
Comissió tècnica







Comissió social

Pròximament farem les fotos de les altres comissions.
Molt aviat us presentarem un tríptic informatiu que la comissió de Comunicació i sensibilització està acabant de dissenyar.


Carles Sanmartín Sisó.
Delegat de pastoral caritativo-social.
Diòcesi de Lleida.



dissabte, 12 de gener del 2013

Entrevista a Mons. Piris al programa televisiu Lleida al dia.



- El Bisbe de Lleida veu actuacions immorals de bancs i caixes en alguns casos de desnonaments
-Denuncia que coneix casos d’engany amb l’únic pretext de col·locar una hipoteca   
- Suggereix als polítics que s’atansin als desnonats com a persones i pares de família, més que com a representants públics
- Declaracions al programa Lleida al Dia de Lleida TV sobre el projecte de rehabilitar habitatges a l’antic Seminari.
                                                                                               
El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha titllat d’immorals algunes actuacions de les entitats financeres en la concessió d’hipoteques a persones a les quals no es va informar correctament o, fins i tot, és va enganyar amb l’únic propòsit de col·locar-los-hi el préstec i que ara es troben sense llar. Piris va fer aquestes declaracions en el programa Lleida al Dia de Lleida Televisió, que es va emetre dijous 10.
“Hi ha molts casos que no són de rebut”, va dir el bisbe de Lleida, el qual recordava que la falta de previsió havia estat una equivocació en l’època del boom immobiliari. “Ara tenim clar que vivíem per sobre de les nostres possibilitats, però llavors, ningú volia donar-se’n compte”.

Santi Roig va convidar al bisbe Piris al seu programa perquè expliqués el projecte de rehabilitar habitatges en l’edifici de l’antic Seminari de la Diòcesi lleidatana per destinar-lo a famílies desnonades per no poder pagar una hipoteca.

El Bisbe va destacar que més important que l’ús que finalment es fes d’aquell espai físic era l’onada d’interès ciutadà i de solidaritat que havia despertat la iniciativa. “Aquesta problemàtica va creixent dia a dia, perquè les conseqüències són més greus que la pèrdua d’un habitatge. Es perd molt més que un sostre. Es perden relacions humanes, sentiments, vivències de família..., però sobre tot això no es pensa massa. Té més pes l’interès econòmic, malgrat hem de recordar que no és el mateix no tenir sostre que no tenir llar”, deia Joan Piris.  “Perdre la casa és perdre autoestima, perdre dignitat personal i trobar a faltar el sentit de la vida, perquè augmenta la nostra inseguretat”, seguia raonant.

El Bisbe de Lleida va secundar les crítiques que el Sant Pare va fer en el Missatge de Nadal sobre el sistema capitalista. “Tot està muntat sobre el fet de guanyar, guanyar i guanyar al preu que sigui. De les persones ara en diem recursos humans, utilitzant un llenguatge que les desvaloritza, i alhora no deixem de parlar de valors. Ara bé, la realitat és que distància entre les classes més adinerades i les més pobres cada cop és més gran”, apuntava.

Joan Piris va explicar als teleespectadors de Lleida TV com va néixer la idea de rehabilitar una part de l’antic Seminari del carrer Maragall, arran de participar en una assemblea de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que es va celebrar en un local de la Parròquia de Santa Maria Magdalena. “Em vaig preguntar, què podíem fer? i així va anar, perquè tot el que sigui donar un cop de mà a qui ho necessita és una opció d’identitat evangèlica de l’Església”, responia.

El periodista va preguntar al Bisbe de Lleida si aconsellaria als polítics a fer com ell i participar en una assemblea de la PAH, a la qual cosa va respondre que seria bo que s’atansessin com a persones a compartir la problemàtica situació dels desnonats. “Que no vagin com a polítics, ja que els interessos d’aquest món només generarà rivalitats. Que s’atansin com a persones, com a pares de família a conèixer els problemes i després, si tenen alguna responsabilitat pública, que prenguin les accions per a solucionar-los”.

Monsenyor Piris es congratulava de la mobilització social que havia aixecat el projecte i digué: “Les persones són bona gent. Ho és l’espècie humana en general. No ens hem de sorprendre de la seva reacció en aquestes situacions. Sempre és així, les persones reaccionen i, si poden ajudar, ajuden. És cert que hi ha onades de solidaritat arran de catàstrofes que en el temps s’apaguen, per això la solidaritat permanent suposa també un plantejament de vida, més que la solució a un problema econòmic”

El bisbe Joan també va anunciar l’apertura d’un compte corrent en una oficina de banca ètica, a través de la qual i de Càritas, es podran canalitzar aquelles aportacions voluntàries que molts ciutadans volen fer al projecte de rehabilitar l’antic Seminari i convertir-lo en habitatges socials per a desnonats. Aquest compte es publicitarà properament a través dels mitjans de comunicació i del bloc creat a la xarxa ­–http://habitatgessocialslleida.blogspot.com.es/­­, on s’informa de tots els passos que van fent les diferents comissions de treball creades per tirar endavant el projecte.

Jordi Pérez.

Lleida, 11 de gener de 2013
Per veure l'entrevista: Entrevista a Lleida al dia. 10 gener 2013



dimarts, 1 de gener del 2013

Reflexions davant el Projecte: “HABITATGES SOCIALS DEL SEMINARI ”




A mesura que van passant el dies crec que aquest projecte pot esdevenir una experiència potent i tendra. Varis botons de mostra:

1. La primera persona que es va oferir a col.laborar voluntàriament després d'escoltar per la televiso l'oferiment del Bisbe de Lleida, Joan Piris, ha estat un arquitecte de Barcelona en atur el qual li escriu un correu dient : " Jo no tinc diners per oferir, però tinc la meva experiència i la poso al servei d'aquesta iniciativa"
En molts dels oferiments personals i d'empreses que dia a dia anem rebent amb “sorpresa agraïda”, es repeteix el mateix: " el que tinc ho ofereixo"

 2. Penso que Déu ens ha posat en un altre escenari que no havíem pensat i que encara no podem copsar on ens pot portar.
D'una manera que s'està revelant com profètica, em venen les paraules d'una de les cartes pastorals del Bisbe Joan Piris:  "Entre tots i per al bé de tothom"
Així d’un primer escenari en el que pensàvem :
" La Diòcesi posa al servei de les famílies desnonades aquesta part del Seminari que no usem, però caldria que algú  hi posi els diners per fer els habitatges"
En tres dies ja estàvem en una altre escenari, sembla com si Déu ens digués :
"No serà així. Serà amb  aportacions molt variades i de moltes persones."


 3. Finalment un altre element que crec serà capdal:
les aportacions que ens van arribant, tant d'idees i propostes, algunes d'elles molt innovadores, que mirarem d'acollir i integrar en el projecte.

Algunes  idees com ara:
 - finançament per internet i banca ètica ( en aquest sentit ja hem decidit que el compte que obrirem per canalitzar les aportacions serà en una entitat de la banca ètica)
- implicació de les famílies en el disseny i realització dels mateixos habitatges, ( amb un plantejament de banc del temps, propostes de gestió comunitària,etc)
- treball en equip d'homes i dones, de professions molts variades per dur a terme el projecte.

La sinergia  de tot això, ho sento i penso sincerament, pot donar fruits que no sóc capaç d'imaginar, però que intueixo siguin llavor de futur.
Experimento espiritualment com una intuïció que vindria a dir:

"Entre tots/tes i per al bé de tothom", no serà tal volta,  l'única manera de poder existir com a societat i superar la crisi, aquesta i qualsevol ?”

4. Ah m'oblidava d'un altre punt:
Quan  parlem d'aquest projecte que està naixent, les persones que ho escolten s'il·lusionen i quan les invitem  a implicar-se, ens diuen :
“sí, el que tinc ho poso al servei”.

Aquest 2013 tindrem entre mans aquest projecte il·lusionant. N'hi ha molts d'altres.
A quin t’apuntes ?


                           Carles Sanmartín Sisó.                                                                                                 
 Delegat de pastoral caritativo-social de la Diòcesi de Lleida